En cours de chargement...
Amb una estructura que recorda la d'un oratori musical i amb un contingut que la converteixen en un autèntic testament literari, Ia Faula d'Orfeu, amb els seus més de tres-cents versos, constitueix pos-siblement la composició més coneguda de Josep Sebastià Pons i un dels cims de la poesia catalana contemporània. Poema fortament existencial, en ell Pons evoca Helena, la muller morta trenta anys abans, en un darrer intent de desafiar l'oblit, que és la mort.
Després d'anaiitzar el sentit de la Faula d'Orfeu en el marc de la poesia ponsiana i molt especiaiment en el context del recul) pòstum Cambra d'hivern (1966), del qual forma part, hom intenta determinar les fonts — tant antigues (Teòcrit, Ovidi i Virgiii, sobretot) com modernes (Rilke) — en les quais s'inspirà Pons, i proposar una edició crítica del poema, a banda de reconstruir-ne la versió francesa que enllestiren els seus gendres (Enric Frère i Andreu Susplugas) després de Ia seva mort.
I tot això, per primer cop, a partir deis materials d'arxiu del poeta, que l'autor d'aquest as-saig porta anys estudiant de cara a la imminent pubiicació de la seva poesia completa, en edició critica, per part de l'editorial gironina Edicions de la Ela Geminada i de la Diputació de Girona.